16 d’abril 2009

Tafaneries a la dispesa

Una característica comuna de totes les llengües, sigui quina sigui la riquesa del seu lèxic, és que totes són capaces d’expressar qualsevol cosa i que amb totes es pot dir tot.
Així si diem tafaneries, xafarderies = “cotilleo” “tomate" o "revista del cor" és igual perquè estem esperant informació visual, auditiva o escrita sobre les indiscrecions, intimitats, etc., que hom escampa.
En el capítol XVI en una tertúlia entre l’Anià, l’Aurora i el Cristòfol sobre les intimitats i misèries de la monarquia imperant a l’any 1829 a Espanya, expliquen a la Neus i al Miquel l’actualitat de les figures que integren la cort del Rei Ferran VII, i prenen partit per un o un altre ja sigui sentit admiració i parlant de la grandesa del personatge o realitzant una fermíssima crítica, desmitificant la seva vida i el seu comportament.

Un exemple és com ens ho descriu l’Aurora quan parla sobre la gran estimació que té a la reina Amàlia :
Els reis havien entrat a la ciutat en un carro triomfal, arrossegat per persones molt ben empolainades ...... La seva senzillesa havia sorprès a tothom: ell duia un vestit de senyor normal i corrent, i un barret d’ala rodona: la reina, un barret de palla i un vestit de llana guarnit amb pells ....”
(Al 9.03.09 del meu Blog ja vaig fer menció d’aquest fet)

2 comentaris:

maria carmen juan ha dit...

Tens tota la raó. I quina il·lustració més fantàstica has trobat!!!

Francina Gili ha dit...

La gent es deixa enlluernar per personatges del tot mediocres per mirar d'omplir la pròpia buidor. Mediocritats apart, quina il·lustració tan encantadora! Et felicito.