Una mica d'història

Ferran VII i els cent mill fills de Sant Lluis.
El fi del trienni liberal (1823) i el retorn de l'absolutisme

Una petita introducció:

"La burgesia barcelonina tractà d'atreure's el rei Ferran VII i el rebé molt bé quan visità la ciutat el 1827 amb motiu de la guerra dels Malcontents, però la retirada dels francesos i el nomenament de Charles d'Espagnac, comte d'Espanya, com a capità general de Catalunya en substitució de Campo Sagrado sotmeté la ciutat al caprici vesànic d'aquest militar desequilibrat, que exercí un veritable terror amb el pretext de castigar els liberals". http://www.grec.net/cgibin/ggcc01cl.pgm

Per poder comprendre millor els esdeveniments que ens narra en Miquel al Carrer dels Petons m’he permès transcriure en aquest bloc un resum de la historia d’Espanya en aquell període perquè potser així seran més entenedors tots els seus relats.

"El regnat de Ferran VII (1814-1833) es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i liberals i es divideix en tres períodes.

En un primer període, el de la restauració absolutista (1814-1820), Ferran VII decideix prescindir de l'obra legislativa de les Corts de Cadis i reinstaura l'absolutisme. Els liberals seran reprimits i perseguits, però protagonitzaran diverses revoltes de caire insurreccional, els "pronunciamientos". Finalment, triomfarà el de Rafael del Riego l'any 1820.

Comença llavors el segon període, el Trienni Liberal o Constitucional (1820-1823). Ferran VII es veu obligat a jurar la Constitució de 1812 i la política espanyola torna a pintar-se de liberal. Però aquesta situació no va durar massa. El context internacional, l'època de la Restauració, hostil a qualsevol brot de liberalisme, va fer inviable el projecte liberal. L'any 1823, un exèrcit francès de la Santa Aliança, la salvaguarda de l'absolutisme europeu, envaïa l'Estat espanyol i feia possible el retorn a l'absolutisme.

El tercer període és la Dècada Ominosa (1823-1833). Ferran VII torna a regnar com a rei absolut i els liberals foren perseguits novament. La crisi econòmica, derivada de sis anys de guerra, que cada cop s'agreujava més, va fer que el rei fes algunes concessions als liberals. Aquesta actitud contemporitzadora del rei, va fer que els sectors més conservadors i intransigents, els reialistes, s'enfrontessin a ell i pensessin com a alternativa en Carles Maria Isidre, el germà del monarca. Donada la situació del rei, sense fills barons, l'opció de Carles Maria Isidre era perfectament possible per l'existència de la Llei Sàlica, que impedia de regnar les dones. Però la promulgació de la Pragmàtica Sanció, que anul.lava aquella llei, va fer que Isabel, la filla gran de Ferran VII, fos nomenada hereva.

El conflicte estava servit. Els liberals (recolzant Isabel) i els carlins (partidaris de Carles Maria Isidre) aviat entrarien en guerra. La Primera Guerra Carlina no només seria una disputa de pretendents a la Corona, sinó una clara lluita entre els dos models polítics que defensaven cadascun dels dos bàndols, l'absolutisme i el liberalisme. La victòria dels isabelins va fer possible la construcció d'un estat liberal a Espanya. "

http://www.xtec.net/~jbuxader/historia/temes/