Retrobament amb l'avi

Estic des de fa una hora en aquest banc del passeig marítim, mirant com un grup de nois juguen a futbol a la platja. Fa un tarda preciosa, la mar, avui està plàcida, després de tants dies de mal temps. Quan fa que m’esperes?, m’ha preguntat, i jo li he dit que poc, no el vull fer sentit culpable pel seu retard. Seu, i explica’m com ha esdevingut l’experiència; veig que en Pere manifesta un gran patiment que es tradueix en una expressió de cansament i dolor.
M’ha comentat que durant tres dies ha visitat el Museu que està situat en un turó a l’oest de la ciutat i és un memorial als màrtirs i herois de l’Holocaust. Tan bon punt he endevinat que està trasbalsat li he dit si vol que anem a prendre un cervesa. Ell hi ha estat d’acord i tot just al costat hem trobat un quiosc de platja on hem demanat la beguda. En Pere ha continuat l’explicació. La primera visita va consistir a fer un cop d’ull general però, el seu recorregut va ser espantós; el nom, les cares, els objectes de tots aquells éssers exterminats només per raó de la seva raça et van sacsejant fins a un instant que no pots suportar.
El segon dia tenia una entrevista amb el funcionari que m’havien designat que va iniciar la trobada informant-me dels objectius d’aquella institució que eren commemorar els assassinats dels jueus pel règim nazi i els seus col·laboradors, rememorar els drets humans, especialment, el respecte a la vida i també era una eina per a ajudar a les famílies de les víctimes a investigar sobre els seus avantpassats. Tot seguit i sense immutar-se em va mostrar el dossier on hi havia la documentació del meu avi. Van ser instants colpidors, que em van arribar al cor fins al punt que les llàgrimes em sortien dels ulls relliscant-me per la cara.
L’endemà, prossegueix el Pere ja mes asserenat, vaig visitar les exposicions i em trasbalsà les pintures de Tolkatchev, pintor i soldat rus que descriu els horrors que va veure quan va estar a Auschwitz. Mitjançant els dibuixos al llapis que va realitzar desperta emocions i evoquen la sèrie de pintures "Els Desastres de la Guerra" de Goya. Mira, obrint una carpeta que porta, i m’ ensenya un llibre dels treballs d’aquest pintor.
Hem xerrat una bona estona i jo li he expressat la meva solidaritat amb el poble jueu que comparteixo totalment amb ell, però que ara estic impressionat pel dolor i el patiment del poble palestí a Gaza. Amb contundència he denunciat el que està fent el ben preparat exèrcit israelià contra la població palestina matant criatures, dones i homes, supeditats a la dominació dels altres en aquest conflicte armat. I que les autoritats israelianes no deplorin ni lamentin i ni es disculpin per aquestes atrocitats.
Ell, amb una actitud ja més calmada, també participa de les mateixes idees i sentiments sobre aquesta guerra. Hem estat reflexionant sobre la culpabilitat de moltes nacions del món que tenen uns interessos o altres en aquest conflicte venent armaments tan als palestins com als israelians i que serà difícil arribar a una ràpida solució.
Ja s’ha fet fosc. Ha estat una tarda diferent ens hem explanat en projectes, pensaments, desitjos i esperancés. Finalment hem quedat per retrobar-nos a l’estiu a Mallorca, com cada any.

( Pintura "L' Hivern" de Zinovii Tolkatchev i el camp d’Auschwitz )