Els llibreters de vell

(Basat en Corratgia de Caterina Albert - Víctor Català- )

Per què tenim espais del nostre entorn que sempre recordem i que voldríem que es mantinguessin tal com eren? Potser perquè formen part de la nostra infantesa, adolescència, joventut..... Els meus no són els espectaculars passeigs, ni els acollidors parcs per descansar envoltats d’arbres, tampoc les boniques avingudes. Els meus racons que més em captiven són el petits carrerons del Barri Gòtic com el carrer de la Palla que correspon al camí que seguia la ronda exte­rior a les muralles. El nom data de l'any 1355, quan s'establí a la ciutat l'impost sobre la palla i el seu pes, pes que es realitzà, fins a l'any 1626, a la plaça Nova Aquí s’hi trobava la presó per a sacerdots, depenent del Bisbat, que va donar lloc a molts rumors sobre terribles tortures als presos.

Ara és el carrer més important dels brocanters i dels antiquaris de la nostra Ciutat. De tots els interessants establiments situats en aquest carrer el meu preferit és una antiga llibreria que distribueix diaris, revistes, llibres i articles diversos realitzats pels qui visqueren fa temps fins i tot en segles passats. Endinsar-se en aquest petit espai és enfonsar-se, introduir-se, aprofundir tot el que altres homes han estat creant, sentint, pensant, estimant: història, filosofia, ciència, literatura ... Tot fa olor de vell, es mostra arcaic, remot i vetust.
Concloure que el temps que puc passar en aquesta antiga llibreria, que em fascina i m’atrau no per la seva bellesa, esplendor o riquesa, el puc descriure com moments enlluernadors de saviesa.

"... Com les abelles van xuclant la mel en els boscos florits, així vosaltres, llibreters -i ara m'adreço d'una manera particular als llibreters de vell-, i nosaltres, llegidors, en les pàgines dels llibres destriem amb un plaer lentíssim, en un aprenentatge perpetu, serenes, lluminoses, alliberadores paraules d'or."
Salvador Espriu