No vaig poder assistir a l’Escola el dia que es va explicar el conte de Les Senyoretes del Mar de Joaquim Ruyra i el primer que he fet és entrar al Bloc i llegir els resums i els comentaris dels companys. M’han motivat moltíssim tots els escrits publicats i seguidament he llegit el conte detingudament.La meva opinió és senyalar que l’autor no ha pogut ser més brillant en un text tan curt. M’ha captivat la seva prosa poètica i la gran quantitat des metàfores que Ruyra utilitza.
A més m’ha vingut al cap un poema de Verdaguer que també parla d’aquests éssers màgics:
En un context molt diferent però que te relació amb les criatures del mar, quan Ruyra descriu aquestes donetes del mar també he recordat, i no ser el per què, la descripció de la “granotota” de La pell Freda, d’Albert Sánchez Piñol, Aneris (Sirena llegit a l’inrevés ) una criatura sensible, amb capacitat de jugar, comunicar-se, estimar ...
També voldria escriure sobre la mitologia de les fades, figures de les dones, a les quals s’atribueixen influències bones o dolentes per art màgica i que representen a uns éssers fantàstics, algunes designades com:
Les nimfes (Νύμφαι) són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts. Dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades). Benignes als mortals, dels quals no desdenyaven l'amor, el seu culte se celebrava a l'aire lliure o en uns santuaris petits anomenats nimfeus. A casa nostra, per exemple, les rondalles són plenes de goges, o com aloges, dones d'aigua, encantades, encantats o encants, filadores, llufes, paitides, entre d'altres o de senyoretes del mar.
Ara parlem de Les sirenes que són éssers aquàtics. En la mitologia grega i romana la seva figura era representada en forma de noia o de dona jove i bella a la part superior del cos, i d'ocell a la part inferior (a l'edat mitjana apareix i es divulga una forma de sirena meitat dona i meitat peix). Eren filles de Cal·líope i del riu Aquelo. S’explica que van néixer amb el cap i el rostre de dona, el cos d'au, i dotades d'una meravellosa i seductora veu.
Tan belles eren, que es van atrevir a competir amb les Muses, i en la baralla, aquestes les van derrotar i els van arrancar les plomes. Plenes de vergonya per la derrota, es van retirar a les costes de Sicília, on van canviar les seves ales inservibles per una llarga cua de peix.
També voldria escriure sobre la mitologia de les fades, figures de les dones, a les quals s’atribueixen influències bones o dolentes per art màgica i que representen a uns éssers fantàstics, algunes designades com:
Les nimfes (Νύμφαι) són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts. Dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades). Benignes als mortals, dels quals no desdenyaven l'amor, el seu culte se celebrava a l'aire lliure o en uns santuaris petits anomenats nimfeus. A casa nostra, per exemple, les rondalles són plenes de goges, o com aloges, dones d'aigua, encantades, encantats o encants, filadores, llufes, paitides, entre d'altres o de senyoretes del mar.
Ara parlem de Les sirenes que són éssers aquàtics. En la mitologia grega i romana la seva figura era representada en forma de noia o de dona jove i bella a la part superior del cos, i d'ocell a la part inferior (a l'edat mitjana apareix i es divulga una forma de sirena meitat dona i meitat peix). Eren filles de Cal·líope i del riu Aquelo. S’explica que van néixer amb el cap i el rostre de dona, el cos d'au, i dotades d'una meravellosa i seductora veu.
Tan belles eren, que es van atrevir a competir amb les Muses, i en la baralla, aquestes les van derrotar i els van arrancar les plomes. Plenes de vergonya per la derrota, es van retirar a les costes de Sicília, on van canviar les seves ales inservibles per una llarga cua de peix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada