Fotos David Ruano TNC i M. RafelOrganitzat per M. Dolors Vinyoles i Oriol Mascareñas un grup d’alumnes de l’Escola hem anat al Teatre a veure Aloma. Únicament vull comentar que jo vaig gaudir molt de l’espectacle. Definiria l’obra com un teatre musicat però com ja molts entesos sobre aquest tema deixo a ells la sinopsi i la crítica. Seguidament en detallo una i crec que val la pena llegir, sobretot, la de l’Andreu Sotorra.
“La temporada passada, el Teatre Nacional va encetar la celebració de l’any Rodoreda traslladant a l’escena una de les seves novel·les més emblemàtiques, La plaça del Diamant. Un any després, i amb la intenció de tancar el cercle, el TNC junt amb la companyia Dagoll Dagom ens presenten una versió musical d’Aloma, una de les primeres novel·les de l’autora, que ella mateixa va reescriure per complet trenta anys després de la seva concepció. El relat se centra en la relació entre Aloma, una jove barcelonina de 18 anys, i Robert, un parent polític madur vingut d’Amèrica. Els sentiments contradictoris de la protagonista a l’hora d’afrontar la realitat, dins d’un entorn social i familiar gens favorable, són l’eix principal d’una peça que, com totes les de l’autora, aprofundeix en el retrat opressor i castrat de la dona catalana en un període molt concret. El guionista Lluís Arcarazo, agafant com a base de la dramatúrgia les dues versions escrites per Rodoreda, ha fusionat amb total encert les dues visions d’un mateix personatge. El seu intent de conservar la poètica de l’original no l’ha ajudat gaire a l’hora de donar agilitat a una història intimista que Bozzo ha vestit d’una elegància que ens transporta als millors treballs de la companyia. La partitura, composada pel talentós Alfonso de Vilallonga, està plena de cançons boniques que funcionen de manera autònoma dins el conjunt, però es troben a faltar repeticions musicals i melodies dramàticament emotives i de conjunt, que donin la grandesa que mereix un musical concebut per ser representat a la sala gran del TNC. Tot i així, és un muntatge que ens atrapa de principi a fi. Amb una posada en escena més que digna, unes interpretacions destacables de Carme Sansa i Júlia Möller i unes fantàstiques projeccions de Franc Aleu, el muntatge és una de les peces imprescindibles per als amants del gènere. –Toni Martín”
http://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre
“La temporada passada, el Teatre Nacional va encetar la celebració de l’any Rodoreda traslladant a l’escena una de les seves novel·les més emblemàtiques, La plaça del Diamant. Un any després, i amb la intenció de tancar el cercle, el TNC junt amb la companyia Dagoll Dagom ens presenten una versió musical d’Aloma, una de les primeres novel·les de l’autora, que ella mateixa va reescriure per complet trenta anys després de la seva concepció. El relat se centra en la relació entre Aloma, una jove barcelonina de 18 anys, i Robert, un parent polític madur vingut d’Amèrica. Els sentiments contradictoris de la protagonista a l’hora d’afrontar la realitat, dins d’un entorn social i familiar gens favorable, són l’eix principal d’una peça que, com totes les de l’autora, aprofundeix en el retrat opressor i castrat de la dona catalana en un període molt concret. El guionista Lluís Arcarazo, agafant com a base de la dramatúrgia les dues versions escrites per Rodoreda, ha fusionat amb total encert les dues visions d’un mateix personatge. El seu intent de conservar la poètica de l’original no l’ha ajudat gaire a l’hora de donar agilitat a una història intimista que Bozzo ha vestit d’una elegància que ens transporta als millors treballs de la companyia. La partitura, composada pel talentós Alfonso de Vilallonga, està plena de cançons boniques que funcionen de manera autònoma dins el conjunt, però es troben a faltar repeticions musicals i melodies dramàticament emotives i de conjunt, que donin la grandesa que mereix un musical concebut per ser representat a la sala gran del TNC. Tot i així, és un muntatge que ens atrapa de principi a fi. Amb una posada en escena més que digna, unes interpretacions destacables de Carme Sansa i Júlia Möller i unes fantàstiques projeccions de Franc Aleu, el muntatge és una de les peces imprescindibles per als amants del gènere. –Toni Martín”
http://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre
http://www.dagolldagom.com/pags/cat/aloma/aloma.pdf
http://ca.wikipedia.org/wiki/Aloma
La crítica ha dicho de Aloma
«Llarga vida a Aloma.» Jordi Bordes, El Punt«Una auténtica creación.» Santiago Fondevila, La Vanguardia«Los intérpretes son magníficos, empezando por Julia Möller, todo un descubrimiento, y acabando con Carme Sansa. Un estupendo trabajo de equipo.» Begoña Barrena, El País. «En els moments més inspirats, les cançons d’Alfonso de Vilallonga sorprenen per uns girs sorprenents i una diversitat atmosfèrica enriquida per un tango i un cuplé d’època. » El Periódico.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Aloma
La crítica ha dicho de Aloma
«Llarga vida a Aloma.» Jordi Bordes, El Punt«Una auténtica creación.» Santiago Fondevila, La Vanguardia«Los intérpretes son magníficos, empezando por Julia Möller, todo un descubrimiento, y acabando con Carme Sansa. Un estupendo trabajo de equipo.» Begoña Barrena, El País. «En els moments més inspirats, les cançons d’Alfonso de Vilallonga sorprenen per uns girs sorprenents i una diversitat atmosfèrica enriquida per un tango i un cuplé d’època. » El Periódico.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada